Iniciem la petita hora del conte de la Caseta Verda!

"Una estoneta de narració perquè els més petits es tranquil•litzin després de tota la tarda de jocs i experiències a la Caseta. Pot ser un moment molt bonic de compartir contes, conèixer històries i de calmar els peques una mica."
La Caseta Verda.

Per fi, el sol escalfa prou per a poder recórrer i descobrir els racons que envolten la caseta. Els petits senten la necessitat d'explorar sense límits, però sempre sota la fixa mirada de les mamis lleones que vetllem pels nostres cadells purs i salvatges. Avui els nens han jugat i après mitjançant la diversitat: pilotes, cotxes, pintura de cara, amagatalls...

Quant a la pintura, la Lucía volia que li pintéssim un drac i el Roger tenia molt clar que volia una poma. Aquests nens saben el que volen!  A més la Lucía ha deixat pas a la seva creativitat pintant les cares de la seva mare i de la mare de l'Hugo. D'això se'n diu ART en majúscules!

Desprès, en Nil, l'Hugo, el Roger, la Lucía i la baldufeta més petita, en Miquel, s' han amagat al petit magatzem de la caseta que vigila l'aranyeta xica. Els encanta tancar-se dins i que les mares piquem a la porta!

Com veieu, la tarda ha donat de sí, però encara hi ha més, la sorpresa i novetat del dia: avui la caseta ha introduït un nou espai, la petita hora del conte. La petita conta contes ens ha eclipsat amb la història d' un monstre que aprenia a endreçar les seves emocions mitjançant la similitud dels colors. Ha estat tot un èxit! Les mares agraïm a l'Elena i a la Raquel aquesta iniciativa. Felicitats!

Fins el proper dimarts!

                                                                                                   Raquel, mare de l'Hugo.

Joc heurístic i bolquers.

La Caseta, a més d'un espai de trobada per a les famílies, acostuma a ser un laboratori d'experimentació on les mamis posen a prova la seva destresa a l'hora d'acabar les manualitats dels menuts. De fet, tenim mares molt creatives i apassionades que sempre volen emportar-se a casa un bonic record! Doncs això, que sovint acabem fent les manualitats que les nostres baldufes comencen amb il•lusió. Encara són molt petits i sempre troben coses interessants al seu voltant, com per centrar-se en només una. Tot i que, cal dir, que alguns ja mostren molta atenció en fer i acabar les propostes dels adults... Doncs bé, aquest dimarts, hem decidit no intervenir-hi. I fer quelcom diferent. 

Per això hem utilitzat un nou recurs: el joc heurístic. Una proposta per a nens d'entre divuit i vint-i-quatre mesos. El material utilitzat no són joguines convencionals, sinó, objectes d'ús comú, que ofereixen una varietat d'estímuls sensorials a partir de les seves qualitats: forma, textura, pes, color, volum, mida, gust... Es tracta que els nens explorin i combinin objectes amb tota llibertat, al seu ritme...I així ho han fet. Una bona estona. 

Mentre, les mares hem pogut parlar. Avui el tema central ha estat com i quan decidir el moment de treure els bolquers. Aquesta sol ser una etapa de dubtes i dificultats. I compartir els neguits i experiències sempre ajuda. Hem arribat a la conclusió que cal acceptar aquest aprenentatge amb les inevitables escapades de pipí o caca. Viure-les amb normalitat, com a part del procés, i animar-los a continuar endavant amb amor i paciència.

                                                                                                    Raquel, mare de la Lucía.

Fem volar estels de paper!

Aquesta setmana a La Caseta s'havia proposat fer uns estels de colors i fer-los volar amb els petits.

Ja feia setmanes que en Miquel i jo volíem tornar a La Caseta i aquesta sensació de vol ens va donar l'empenta per fer tot lo possible per tornar a retrobar-nos.

Va ser com si mai haguéssim marxat, com si ens acabéssim de veure el dia anterior. L'escalfor de La Caseta, dels grans i petits que mantenen viva la flama de la caseta, ja sigui des d'aquí o des de lluny, ens va tornar a acollir.

 

A més avui hi havien noves cares, l’Stella i el petit Hèctor també havien vingut per fer volar els estels.

Mentre els nens es retrobaven, el Miquel jugava amb el Nil (que volia jugar amb la Lucia i el Roger) i l’Hèctor els mirava córrer, les mamis ens saludàvem, ens presentàvem i mica en mica ens sentíem com a casa.

Al cap d'una estoneta vàrem seure al voltant de la taula i vàrem començar a decorar les cartolines tot compartint colors, formes, cintes...és tant maco veure com comparteixen.

Com sempre hi havia qui estava més inspirat i qui menys. La Lucia i el Roger estaven ben concentrats i el Nil es deixava ajudar per la seva mare. En Miquel, il•lusionat per començar a donar les seves primeres passes, baixava al terra i anava a saludar a l’Hèctor a qui la seva mare li feia un estel ben maco.

A la taula, totes reunides, es va fer un ambient agradable per parlar i escoltar-nos, per aprendre les unes de les altres, per fer caliu tot fent estels.

Una tarda bonica i plena de colors. Una tarda per fer volar estels i la imaginació.

                                                                                           Noèlia, mare d'en Miquel.