dimarts, 16 de juliol del 2013

Bones vacances d'estiu!

Avui la Caseta comença les seves vacances d'estiu. Tanquem amb la immensa alegria d'haver gaudit en família unes tardes precioses, d'haver compartit jocs, neguits, tristors i alegries. Amb aquest esperit ens acomiadem de vosaltres, alegres, i amb l'esperança i el desig de poder tornar a reobrir a l'octubre la Caseta, de nou per a totes les famílies.
Volem compartir amb vosaltres una calorosa abraçada i desitjar-vos un molt bon estiu en família.

Gràcies per fer de la Caseta Verda la vostra caseta,

Bon estiu,

La Caseta Verda.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Últim dia de Caseta abans de vacances!

"Hola famílies! Avui, com a comiat de temporada de les trobades de la Caseta Verda, i abans de les vacances d'estiu, la Raquel, la mare de la Lucía, ens ha convidat a passar una fantàstica tarda a casa seva.  Ens ha omplert de joia gaudir de la seva companyia, el seu jardí, els seus jocs d'aigua, el seu berenar-sopar i la seva generositat i alegria. 
Avui hem volgut crear llums per il·luminar-nos en els llargs vespres d'estiu i així portar la flama de la Caseta a totes les famílies. 
Des de la Caseta Verda mai podrem tornar tot el que has fet i fas per la Caseta. Gràcies de tot cor Raquel!"
La Caseta Verda.


A ca la Raquel i la Lucía.

Hem passat l'última tarda de Caseta d'allò més bé!
El Roger va dur la seva piscineta, que va compartir amb tots els “compis”.

Vam berenar, ens vam banyar, vam regar les plantes amb la súper mànega de la Lucía, i fins i tot ens van regar la taula amb tot el berenar i a les mamis que estàvem assegudes! Jejeje!







Després vam decorar tots plegats uns pots de vidre que van quedar súper xulos por posar llapis o espelmes a dintre.




Com sempre vam parlar de les nostres cosetes i ens vam desfogar de tot plegat, acabant amb un sopar a base de pa amb tomàquet i pernil, formatget, i altres cosetes de picar...







Als últims en marxar, ens van tocar les 10 de la nit, així que, visca les tardes de Caseta d'estiu!

Bones vacances a tots i a totes!
                                                                                                Ma Àngels, mare del Roger.

dimarts, 2 de juliol del 2013

Sortida a Ca la Raquel!

"Hola famílies! Aquest dimarts hem anat a Polinyà, on la mare de l’Hugo, la Raquel, ens ha convidat a passar la tarda a casa seva. Tota una fantàstica proposta per aquests primers dies d’estiu!
Des de la Caseta Verda volem donar les gràcies a la Raquel per aquesta iniciativa tan fantàstica."
La Caseta Verda.

Aquesta tarda hem traslladat la Caseta Verda de Sabadell a Polinyà, a casa la Raquel i l´Hugo! Però hem estat tan i tan bé que ens hem sentit com a casa nostra!
Gràcies Raquel, gràcies Hugo... per obrir-nos les portes de casa vostra i ser tan bons amfitrions!
Quan hem arribat l’Hugo ja ens esperava ben fresquet i a punt per tirar-se a la piscina, i en pocs minuts, ja ens teníeu a tots amb el banyador i, a dins de l’aigua... Els més petits han començat gaudint i refrescant-se a la piscineta, però de seguida, ja nedaven tots a la piscina gran ;)... realment estaven (estàvem) tots com peixets a l´aigua. Quins grans nedadors que estan fets!





Entre remullada i remullada hem anat berenant un deliciós pa de pessic que ha fet la mare de la Lucia i, uns xips salats, ....

La piscina, però, no ha estat l’única distracció de les nostres baldufes, perquè la Raquel i l´Hugo havien preparat de tot al jardí: una caseta amb un munt de boles de colors, una cistella que animava a tots aquells que ficaven la pilota dins, música, catifes per estirar-se a terra, pilotes (moltes pilotes), cotxes, caminadors, bicicletes, .... infinitat de coses que han estat la delícia dels més petits!




Durant la tarda hi ha hagut rialles, petons, abraçades, plors, ... de tot una mica!
I és que els nostres petits es van fent grans i, de vegades, es frustren perquè les coses no surten com ells desitjarien o no entenen el perquè d’algunes de les coses que els envolten....sort, però, que tenen unes mamis que se’ls estimen amb bogeria, paciència, amor, tendresa, respecte, ..... i amb les seves abraçades mica en mica els fan pal•liar el dolor!
És realment meravellós com els més petits de la casa van creixent, i dia rere dia ens sorprenen amb coses noves i ens demostren que estimen sense condicions! És cert que s’enfaden entre ells, sí, però de fet, enfadar-se i reconciliar-se forma part de l´amor, oi? Perquè ha de ser diferent quan són petits?

La Raquel ens ha preparat un fantàstic sopar, amb pa amb tomàquet i embotit! Mmmmmmm mmmm! Boníssim tot plegat! A més, ha preparat la taula amb tota elegància! Només feia que preocupar-se perquè no ens faltés de res i, des del moment que hem entrat per la porta, ja ho havia aconseguit!
Raquel, no ens ha faltat de res en cap moment... la teva presència i dedicació ja ens omplia a tots moooooolt!

Ah, també hem cantat cançons, hem explicat el conte d´un nen tan i tan petitet com un cigronet "En Patufet" i hem gaudit d´una molt bona tarda de dimarts fent caseta a casa la Raquel i l´Hugo!
Hem passat una bona tarda i una bona nit, que ja sortien la Lluna i els estels si miràvem al cel, quan hem marxat ;). A descansar. Bona nit!

                                                                                             Vanessa mare del Nil.

I...des d'Holanda...també s'ha fet Caseta a la piscina! Tot i que el temps no acompanyava gaire. ;-)                                                                                      
7 km en bici ens separaven d’aquest parc tant meravellós anomenat “Brakkefort”. I és que necessitàvem una bona piscina per poder compartir la tarda de Caseta des d’aquí Nijmegen. 
Abans, però, Marina va voler jugar una mica per tot arreu del parc. Així va entrar una mica en calor per poder banyar-se. El temps era fresquet. De fet cap més nen es banyava ja a aquella hora. I això que eren només les cinc!
Li havia pintat la cara i les mans. “Mama, de drac!” m’havia demanat. “S’esborraran les garres si em banyo?” em preguntava preocupada. Li vaig dir que ja les tornaríem a pintar un altre dia. I ja més relaxada, i ben equipada pel fresquet, va atansar-se a l’aigua més confiada. “Ah! Està molt freda mama!”  va dir sorpresa, com si pel fet de ser estiu, allò no pogués ser. Entre anades i tornades al final es va banyar sencera. 
Quan va atansar-se corrents perquè la tapés estava ben freda i tremolava una mica. Què valenta! 
I estàvem les dues satisfetes, contentes, fresquetes i amb una sensació plena d’haver compartit una tarda més de Caseta, des d’aquí, el país de les flors. 
                                                                                                    Elena mare de la Marina.