dimarts, 28 de maig del 2013

Decorem plats de cartró!

Avui ha estat un dia molt especial per nosaltres. Després de cinc llargs mesos ens hem tornat a trobar amb les mamis i la quitxalla de la Caseta Verda. A l’entrar ha estat com si fos ahir que vam ser-hi, tot era molt familiar i alhora excitant! Marina també estava molt emocionada. I a l’entrar, aquest cop amb les portes ja obertes, una sensació tremenda d’acolliment, d’alegria i d’enyor per  tots aquests mesos fora, a Holanda. Havíem portat un berenar molt especial d’allà: un pastís que es diu “Ontbijtkoek” i una crema per untar “Speculoospasta crunchy” en unes torradetes de pa. També vam portar una bosseta amb capsetes molt divertides plenes de panses. Tot i això, la taula de berenar ja era ben plena de panets de llet, tortes d’arròs i blat de moro i sucs. Quina delícia tot plegat!

Vam voler seure en rotllana totes juntes, amb els petits al voltant amunt i avall, per xerrar. Teníem tantes coses a dir-nos.
Com han crescut els petits de la Caseta! Si encara tot just començaven a fer passes i ara se’ls veia corrents per tota la pèrgola, les mares al darrera, jugant entre ells.












Vam tenir ganes de començar a fer l’activitat i en un tres i no res van muntar una taula amb tot de cosetes que van portar de la caseta verda de fora (el nostre petit magatzem). Quina organització! A decorar plats de cartró!




Per unanimitat es va voler fer un pallasso. Així que vam repartir tot el material i som-hi!
Qui més qui menys totes anàvem influït en les cosetes a posar, ups!, com ens costa deixar fer plenament als fills. La MªÀngels deia:” Que més dona si posen un ull de cada tamany” I a mi em feia pensar molt el comentari.  Va ser tota una bogeria enganxar les boletes dels pallassos. La pistoleta de silicona que havia portat d’Holanda (per si les mosques) va ser providencial. El cas és que vam muntar en un plis una cadena de pega-boles ultra ràpid amb silicona. I després tothom es volia comprar la pistoleta! ;-) Farem un envio urgent des d’Holanda, si fa falta, amb tot de pistoletes per aquestes mamis creatives.



La Lucía i la Marina van voler fer també el cargol. I vam fer unes fotos per tenir un record de les creacions amb plats de cartró.
Per acabar em va fer una il•lusió terrible llegir el conte de la papallona Ramona (sobre l’arribada de la primavera) amb dibuixets plastificats que havia fet a casa. Van acabar escoltant-me només les mamis (sempre un sol de primavera) i la Lucía i la Marina (les més grandetes de la colla). :-) La resta reflectien millor que el conte l’esperit de la primavera, corrent alegres per tot arreu.
 

I al sortir ens esperava encara una sorpresa primaveral. La inesperada trobada amb un pollet de garsa. Tots el van voler acariciar, tocar, mirar, descobrir. Ningú volia marxar d’allà. Me’l vaig emportar a casa, perquè creixi i deixar-lo volar quan sigui adult, com hem fet alguna vegada de petits a casa.











Gràcies per fer de la Caseta Verda la vostra Caseta, per escoltar, per viure i per compartir els neguits i les alegries de la criança del tresor dels nostres fills. Ens tornem a Holanda, però amb la Caseta Verda als nostres cors. A seguir col•laborant i compartint les activitats des d’allà, cada dimarts, com sempre. Gràcies!
                                                           
                                                                                                    Elena mare de la Marina.

dimecres, 15 de maig del 2013

Dimarts 21 de maig no hi haurà Caseta!

Amb aquesta entrada us volem fer saber que dimarts que ve, excepcionalment,  no podrem disposar de la nostra sala habitual a la pèrgola del poliesportiu Artextil de l'Associació Nostra Llar. Per tant, no podrem fer Caseta el proper dimarts 21 de maig. Aprofitem per desitjar-vos a totes molt bona setmana en família.

A reveure,

La Caseta Verda.

dimarts, 14 de maig del 2013

Joc lliure a la Caseta

La intencionalitat d'aquest dimarts, a la Caseta, era pintar o envernissar els porta llapis que vam fer la setmana passada.
Però com passa sovint a la vida; una cosa és la teoria i un altre la pràctica. Als nens avui no els hi venia de gust seure a les cadires i centrar la seva atenció. Necessitaven córrer, explorar, descarregar... Així que hem estat totes d'acord en deixar-los fer. Acompanyar-los en aquesta tarda de pluja intensa.


Just avui hi havia unes joguines per estrenar. Tres pilotes fantàstiques i idèntiques en color i forma. Faig un incís: des de fa unes setmanes generava un conflicte quan trèiem l'única pilota de la Caseta. Tots la volien. I encara que a les mames ens encanta que els nostres menuts comparteixin no sempre és fàcil. Més aviat és un repte. Així que en principi, semblava que, aquesta tarda, no hi hauria discussions. Però no ha estat així; els tres volien la mateixa! Llavors han començat els plors, alguna empenta i els raonaments de les mares: "demana-li perdó", " així no, has de fer-ho més suau" "ara juga ell amb la pilota però mira aquí hi ha un altre"...




Fins que hem vist que era millor fer-los seure en rotllana per passar-nos les pilotes. Llavors hem començat a cantar: "salta, salta la pilota, salta, salta saltarà. Roda, roda la pilota, roda, roda rodarà"... Tot seguit han començat a donar-se petons i carícies... La Lucía els hi ha fet petons de vaca a tots dos i en Nil, per primer cop, ha cridat a l'Hugo pel seu nom.

Què ràpid passa el temps i com aprenen els nostres fills, setmana rere setmana! Hem coincidit que malgrat hi ha moments que es barallen, els menuts s'estimen sense límits ni rancors.
És preciós veure com de sobte un abraça a l'altre, en una mostra d'amor i tendresa. Tot puresa.
I amb aquesta idea una setmana més marxem amb la sensació que les tardes a la Caseta són màgiques. Plenes d'instants d'alegria.
                                                                                             Raquel, mare de la Lucía.

dimarts, 7 de maig del 2013

Juguem amb fang!

Avui, aprofitant el bon temps que ens ha acompanyat, ens hem reunit al parc que hi ha davant de la Caseta. Els menuts han jugat amb la sorra, s'han tirat pel tobogan i, com la Vanesa i el Nil han vingut en bici, amb els seus cascos, l'Hugo i el Nil han simulat ser ciclistes professionals.













Quan de sobte la Lucía els ha cridat: "-A la Caseta!-". Tots plegats ens hem endinsant en el nostre món particular...
Tot i que sempre enriquim els nostres sentits, avui hi ha hagut un que ha estat protagonista: el tacte. La Caseta ens ha proporcionat fang per a fer una activitat. Mentre que els petits descobrien la suavitat que proporciona la combinació de la terra i l'aigua, les mames hem evocat records de la infància. Ha estat una experiència molt divertida. El resultat el podeu comprovar a les fotografies: uns autèntics pots per posar els llapis.











A més, els menuts per pròpia iniciativa, han creat un equip de neteja molt ben organitzat i han fregat el terra amb molt d'ímpetu. Són uns cracks!


















Com sempre, hem berenat com reis: fruita, coques de blat de moro i un pastis de carbassa deliciós que ha preparat la Vanessa amb molt d'afecte. I un dimarts més hem compartit les nostres inquietuds. Fins la propera setmana!

                                                                                                      Raquel, mare de l’Hugo.