Avui ha estat un dia molt especial per nosaltres. Després de cinc llargs mesos ens hem tornat a trobar amb les mamis i la quitxalla de la Caseta Verda. A l’entrar ha estat com si fos ahir que vam ser-hi, tot era molt familiar i alhora excitant! Marina també estava molt emocionada. I a l’entrar, aquest cop amb les portes ja obertes, una sensació tremenda d’acolliment, d’alegria i d’enyor per tots aquests mesos fora, a Holanda. Havíem portat un berenar molt especial d’allà: un pastís que es diu “Ontbijtkoek” i una crema per untar “Speculoospasta crunchy” en unes torradetes de pa. També vam portar una bosseta amb capsetes molt divertides plenes de panses. Tot i això, la taula de berenar ja era ben plena de panets de llet, tortes d’arròs i blat de moro i sucs. Quina delícia tot plegat!
Vam voler seure en rotllana totes juntes, amb els petits al voltant amunt i avall, per xerrar. Teníem tantes coses a dir-nos.
Com han crescut els petits de la Caseta! Si encara tot just començaven a fer passes i ara se’ls veia corrents per tota la pèrgola, les mares al darrera, jugant entre ells.
Vam tenir ganes de començar a fer l’activitat i en un tres i no res van muntar una taula amb tot de cosetes que van portar de la caseta verda de fora (el nostre petit magatzem). Quina organització! A decorar plats de cartró!
Per unanimitat es va voler fer un pallasso. Així que vam repartir tot el material i som-hi!
Qui més qui menys totes anàvem influït en les cosetes a posar, ups!, com ens costa deixar fer plenament als fills. La MªÀngels deia:” Que més dona si posen un ull de cada tamany” I a mi em feia pensar molt el comentari. Va ser tota una bogeria enganxar les boletes dels pallassos. La pistoleta de silicona que havia portat d’Holanda (per si les mosques) va ser providencial. El cas és que vam muntar en un plis una cadena de pega-boles ultra ràpid amb silicona. I després tothom es volia comprar la pistoleta! ;-) Farem un envio urgent des d’Holanda, si fa falta, amb tot de pistoletes per aquestes mamis creatives.
La Lucía i la Marina van voler fer també el cargol. I vam fer unes fotos per tenir un record de les creacions amb plats de cartró.
Per acabar em va fer una il•lusió terrible llegir el conte de la papallona Ramona (sobre l’arribada de la primavera) amb dibuixets plastificats que havia fet a casa. Van acabar escoltant-me només les mamis (sempre un sol de primavera) i la Lucía i la Marina (les més grandetes de la colla). :-) La resta reflectien millor que el conte l’esperit de la primavera, corrent alegres per tot arreu.
I al sortir ens esperava encara una sorpresa primaveral. La inesperada trobada amb un pollet de garsa. Tots el van voler acariciar, tocar, mirar, descobrir. Ningú volia marxar d’allà. Me’l vaig emportar a casa, perquè creixi i deixar-lo volar quan sigui adult, com hem fet alguna vegada de petits a casa.
Gràcies per fer de la Caseta Verda la vostra Caseta, per escoltar, per viure i per compartir els neguits i les alegries de la criança del tresor dels nostres fills. Ens tornem a Holanda, però amb la Caseta Verda als nostres cors. A seguir col•laborant i compartint les activitats des d’allà, cada dimarts, com sempre. Gràcies!
Elena mare de la Marina.
