dimarts, 14 de maig del 2013

Joc lliure a la Caseta

La intencionalitat d'aquest dimarts, a la Caseta, era pintar o envernissar els porta llapis que vam fer la setmana passada.
Però com passa sovint a la vida; una cosa és la teoria i un altre la pràctica. Als nens avui no els hi venia de gust seure a les cadires i centrar la seva atenció. Necessitaven córrer, explorar, descarregar... Així que hem estat totes d'acord en deixar-los fer. Acompanyar-los en aquesta tarda de pluja intensa.


Just avui hi havia unes joguines per estrenar. Tres pilotes fantàstiques i idèntiques en color i forma. Faig un incís: des de fa unes setmanes generava un conflicte quan trèiem l'única pilota de la Caseta. Tots la volien. I encara que a les mames ens encanta que els nostres menuts comparteixin no sempre és fàcil. Més aviat és un repte. Així que en principi, semblava que, aquesta tarda, no hi hauria discussions. Però no ha estat així; els tres volien la mateixa! Llavors han començat els plors, alguna empenta i els raonaments de les mares: "demana-li perdó", " així no, has de fer-ho més suau" "ara juga ell amb la pilota però mira aquí hi ha un altre"...




Fins que hem vist que era millor fer-los seure en rotllana per passar-nos les pilotes. Llavors hem començat a cantar: "salta, salta la pilota, salta, salta saltarà. Roda, roda la pilota, roda, roda rodarà"... Tot seguit han començat a donar-se petons i carícies... La Lucía els hi ha fet petons de vaca a tots dos i en Nil, per primer cop, ha cridat a l'Hugo pel seu nom.

Què ràpid passa el temps i com aprenen els nostres fills, setmana rere setmana! Hem coincidit que malgrat hi ha moments que es barallen, els menuts s'estimen sense límits ni rancors.
És preciós veure com de sobte un abraça a l'altre, en una mostra d'amor i tendresa. Tot puresa.
I amb aquesta idea una setmana més marxem amb la sensació que les tardes a la Caseta són màgiques. Plenes d'instants d'alegria.
                                                                                             Raquel, mare de la Lucía.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada